FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'ésser tirat endarrere o endins. Un òrgan retràctil. El gat té les ungles retràctils. Susceptible de retracció, especialment de termoretracció. Pel·lícula retràctil. Que pot ésser retret i restar amagat a la vista en una cavitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no seguir el negoci. Un vehicle, una nau, agafar inclinació abaixant-se del darrere. La tartana anava massa carregada del darrere i aculava. Una embarcació, tocar fons amb la popa en anar endarrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció a la banda que és davant algú. Fer un pas endavant i dos endarrere. Apa, nois, endavant! Més o menys lluny en aquesta direcció. Ja són endavant: doneu-vos ànsia a aconseguir-los. Els nois són més endavant, encara. En un temps que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ventre. Posar en confusió, derrotar. Les objeccions de l'adversari el van desbaratar completament. L'enemic fou completament desbaratat. Aquest noi com es desbarata: no sembla pas aquell mateix xicot tan assenyat que vam conèixer un any endarrere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant semblant al bou, més gros que aquest, de pelatge fosc i banyes encorbades endarrere. búfal cafre [o búfal africà] Búfal originari del sud d'Àfrica (Syncerus caffer). búfal indi Búfal que viu a les zones pantanoses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retardar (l'execució d'alguna cosa). He endarrerit la cuita del pa. Aquest accident del motor endarrerirà molt la feina. L'execució d'una cosa, restar en retard. Fent tantes festes, la feina s'endarrereix. S'han endarrerit en els pagaments. Ésser deixat endarrere d'altres en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
retreure-m'ho tant. Dissuadir. Ningú no el podia retreure d'aquells sacrificis. Tirar endarrere o endins contraient. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua. Un múscul que es retreu. Retirar-se. El rei amb les tropes que li restaven es retragué devers la muntanya. Retreure's en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una obra literària, artística, etc., que ha sofert modificacions. D'aquesta novel·la, se'n coneixen quatre versions. La versió original d'un film. En med., acció o cosa que presenta desviació. Desviació d'un òrgan cap endavant, cap endarrere o cap als costats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estructura anul·lant les operacions que les hi han donades. Desfer una llaçada, un pentinat, els rulls. Desfer un nus, una costura. desfer el camí Tornar endarrere pel mateix camí. desfer un casament Fer que no arribi a celebrar-se un casament que es tenia concertat. desfer un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil remugant domèstic, de grandària semblant a l'ovella però més lleuger i esvelt que aquesta, de pèl curt i aspre, de banyes arquejades endarrere i de cua molt curta (Capra hircus). Un ramat de cabres. Femella adulta de la cabra. Llet de cabra [...]
